Un cop finalitzada l’Escola d’Estiu ens toca fer balanç. I el balanç no pot ser altre que considerar-lo com a molt positiu. L’assistència de militants i simpatitzants ha estat una de les més importants dels darrers anys. I, és que, no podia ser menys, tenint en compte el marc turístic de l’Ampolla. A més, les instal·lacions proporcionades per l’Ajuntament han estat immillorables i, des d’aquí, volem donar les gràcies al consistori municipal de l’Ampolla i al regidor Rafel Tomàs, en particular. Per una altra banda, i deixant a banda el continent, passem a fer balanç del contingut. Amb el títol “Contruïm el nostre futur des de la llibertat i la justícia social” hem debatut i analitzat sobre la situació actual del català a les aules, la precarietat laboral dels joves, l’ús polític de la memòria i la immigració.
En la primera xerrada-col·loqui, amb Montesrrat Cortés, professora de la UB i membre de la Plataforma per la Llengua, vam poder debatre sobre la situació de perill d’extinció i d’exclusió lingüística que està patint la nostra llengua en el caire de la docència. El professorat i les institucions catalanes han de romandre en situació d’alerta per fer del català la llengua d’ús i predominant de les aules.
En la xerrada sobre la precarietat laboral dels joves, feta per Jaume Soler, president del CNJC i Chakir El Homrani, portaveu d’Avalot, se’ns van presentar unes dades objectives que fan palesa aquesta precarietat, ja que amb prou feines arribem els joves a un salari mínim de mil euros i, fins i tot, no passem dels set-cents o vuit-cents euros. Les causes són diverses però entre elles cal destacar la ocupació de llocs de treball molt per sota dels estudis realitzats, que, a més a més, desmotiven el jovent a seguir estudiant en postgraus universitaris. Tot plegat fa que cada cop tinguem menys possibilitats d’emancipar-nos i, si ho fem, és cada vegada més tard. I com a afegitó cal destacar que l’administració no està posant de la seva part per solucionar això ja que els habitatges de protecció oficial, si algú té la sort d’aconseguir-ne un, té que pagar el vint per cent del cost total durant el primer any la qual cosa provoca que molts joves hagin de desistir i abandonar el pis.
“L’ús polític de la memòria. Memòria històrica sense exclusions”. Sota aquest títol tant en Agustí Colomines, president d’UNESCOCAT, com en Llibert Cuatrecases, president de la comissió internacional d’UDC, van coincidir en què la nova llei sobre la memòria històrica proposada i aprovada pel govern de Zapatero és una equivocació de totes totes ja que no és la millor situació fer-la ara i de la manera que es vol fer. Que un govern faci una llei sota uns colors polítics sempre suposa que no pugui ser imparcial i, encara menys, en una llei de memòria històrica ja que la memòria és personal i existeixen tantes memòries com records individuals de cadascú, de cada individualitat que ha sofert directa o indirectament uns fets com els de la Guerra Civil i franquisme. Per tant, allò correcte seria fer un estudi històric imparcial sense deformacions ni versions esbiaixades de la realitat d’uns fets que han deixat tal petjada en la societat espanyola.
Finalment, la taula rodona sobre la immigració va ser un dels actes “estrella” de l’escola d’estiu i vàrem gaudir de la presència i participació de Rosa Cid, regidora d’UDC a l’Ajuntament de Tortosa, Elena Ribera, diputada d’UDC al Parlament de Catalunya i Dolors Llorens, responsable de política social d’UDC. En resum, cal dir que els immigrants tenen i han de tenir els mateixos drets i deures que qualsevol ciutadà autòcton de Catalunya i, per tant, no es pot acusar a ningú de favoritismes ni persecucions a uns col·lectius, que si ben és cert, que arriben en una situació que frega la pobresa i marginalitat, també han de realitzar un esforç d’integració per conèixer la llengua i cultures del territori.
Per una altra banda, cal agrair la presència de Joan Caballol, regidor de cultura de l’Ajuntament de Tortosa, en la inauguració, de Juanjo Malràs, president de la Intercomarcal de Terres d’Ebre, en la cloenda juantament amb el president del comité executiu nacional d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida que ens va fer un repàs de l’actualitat política a nivell de Catalunya i de la resta de l’Estat. En Duran, a més, va realçar el pensament i ideari d’Unió i Unió de Joves que té entre les seves bases ideològiques el personalisme comunitari, la persona és el centre de la política però aquesta no s’entén sense la seva projecció a una comunitat. A partir d’això s’han de gestionar els fluxos migratoris tenint en compte que aquests immigrants tenen uns deures respecte a una comunitat i, per tant, han d’assumir la nostra cultura i tradicions pròpies sense renunciar a la seva. Tot aquell qui visqui a Catalunya s’ha d’estimar a Catalunya, han de conèixer el català però sense excloure la coneixença del castellà. Finalment va afegir que no necessitem tots els immigrants que estan venint ni els que necessitem necessàriament venen ja que el nostre model ha d’anar a buscar l’immigrant per donar resposta a les nostres necessitats socials i laborals, i no estaria mal fer una espècie de cupó de requisits que han de complir per venir aquí, com el model que s’usa al Québec, com més estudis i més coneixements de la cultura més punts per rebre aquests immigrants. O com a altres països que fan quotes, per exemple, els primers cent que arriben entren i a partir de llavors no entra ningú més. Seria bo trobar un model híbrid entre aquests dos per afrontar la immigració.
